Llei general de la Seguretat Social. Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre
1. S’entén per accident de treball qualsevol lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o com a conseqüència del treball que executi per compte d’altri.
2. Tindran la consideració d’accidents de treball:
- Els que pateixi el treballador en anar o en tornar del lloc de treball.
- Els que pateixi el treballador amb ocasió o com a conseqüència de l’exercici de càrrecs electius de caràcter sindical, així com els que es produeixin en anar o en tornar del lloc on s’exerceixin les funcions pròpies d’aquests càrrecs.
- Els que es produeixin amb ocasió o com a conseqüència de les tasques que, encara que siguin diferents de les del seu grup professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.
- Els que es produeixin en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan uns i altres tenguin connexió amb el treball.
- Les malalties no incloses en l’article següent que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia ha tingut com a causa exclusiva l’execució d’aquest.
- Les malalties o els defectes que el treballador pateixi amb anterioritat i que s’agreugin com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident.
- Les conseqüències de l’accident que en resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació per malalties intercurrents, que constitueixin complicacions derivades del procés patològic determinat pel mateix accident o que tenguin l’origen en afeccions adquirides en el nou medi en què s’hagi situat el pacient per a la seva curació.
3. Llevat que hi hagi proves en contra, es presumirà que constitueixen accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball.
4. No obstant el que estableixen els apartats anteriors, no tindran la consideració d’accident de treball:
- Els que siguin deguts a força major aliena al treball, entenent per aquesta la que sigui de tal naturalesa que no tengui cap relació amb el treball que s’executava quan es va produir l’accident. En cap cas no es considerarà força major aliena al treball la insolació, el llamp i altres fenòmens anàlegs de la natura.
- Els que siguin deguts a dol o a imprudència temerària del treballador accidentat.
5. No impediran la qualificació d’un accident com a accident de treball:
- La imprudència professional que sigui conseqüència de l’exercici habitual d’un treball i que derivi de la confiança que aquest inspira.
- La concurrència de culpabilitat civil o criminal de l’empresari, d’un company de feina de la persona accidentada o d’un tercer, llevat que no tengui cap relació amb el treball.
S’entendrà per malaltia professional la contreta com a conseqüència del treball executat per compte d’altri en les activitats que s’especifiquin en el quadre que s’aprovi mitjançant les disposicions d’aplicació i desplegament d’aquesta llei, i que sigui provocada per l’acció dels elements o les substàncies que s’indiquin en aquest quadre per a cada malaltia professional.
En aquestes disposicions s’establirà el procediment que s’haurà de seguir per incloure-hi noves malalties professionals que es consideri que s’hi han d’incorporar. Aquest procediment comprendrà, en tot cas, com a tràmit preceptiu, l’informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
Article 158. Concepte d’accident no laboral i de malaltia comuna.
1. Es considerarà accident no laboral el que, d’acord amb el que estableix l’article 156, no tengui el caràcter d’accident de treball.
2. Es considerarà que constitueixen malaltia comuna les alteracions de la salut que no tenguin la condició d’accidents de treball ni de malalties professionals, d’acord amb el que disposen, respectivament, els apartats 2.e), f) i g) de l’article 156 i l’article 157.
